Caracas Country Club
Ja ho tinc! Demà a les 19.00h al Iaac, faran una conferència titulada "Surplus and urban space" on el Miguel Robles Duran explicarà una mica la seva metodologia de treball. Avui a la ETSAV ha sigut superinteressant. Ens ha ensenyat un projecte real que han començat a desenvolupar a Caracas "Caracas Country Club". Està clar que el tema és molt més urbanístic que arquitectònic. No sé si a tu t'interessarà massa. Resumint et puc dir que la idea més interessant que he extret de tot això, és que el seu estudi es planteja, o té l'ambició, de redefinir el paper de l'arquitecte i la seva manera d'actuar i de treballar i d'enfrontar-se als projectes. Per tal de fer això, treballen amb molta més profunditat el teixit social....en fi...el millor és que t'ho expliqui ell mateix. Referents relacionats amb aquest tio: Teddy Cruz (en la part pràctica), David Harvey (en la part teòrica).
Aquesta és la seva web
(estructura de post tipus "email")
Aquesta és la seva web
(estructura de post tipus "email")
Etiquetes de comentaris:
References
viva la vida*
(p1) Unitat d'habitatge 1: hab+umbracle+hivernacle
Etiquetes de comentaris:
Master Thesis
Espais d'altres mons
el meravellós món dels espais públics, semipúblics, oberts, coberts, semioberts, transpirables, ombrívols, frescos, lluminosos.... intentant immaginar ambients de vida, bona vida
Etiquetes de comentaris:
References
settlement
semi-sedentary settlement in the Atlas mountains
by Stefano Bianca "Urban form in the arab world"
Etiquetes de comentaris:
References
...a typical narrow street in old Jaddah, encourages face-to-face affiliation between pedestrians
by Hisham Mortada "Traditional islamic principles of built environment"
by Hisham Mortada "Traditional islamic principles of built environment"
Etiquetes de comentaris:
References
Zoom in
Faltan persianitas, pasarelitas, barandillitas, cortinitas...
Etiquetes de comentaris:
Master Thesis
Zoom Out
Línies paral·leles al mar ::: infraestructures paral·leles
Etiquetes de comentaris:
Master Thesis
[Timeless]*
Time is an element of the universe to which everyone is bound. As time unfolds we are only to be left at the hands of change. However, it is who we are, our identity, our culture that triumphs over time. As we stand on the shoulders of giants, our contribution to the evolution of society may seem insignificant, but it is the timeless of this moment that will be our drop in the ocean.
http://www.lsetimeless.co.uk/
[Una pausa d'esperança infinita]
http://www.lsetimeless.co.uk/
[Una pausa d'esperança infinita]
habitatge suspès:
Cal penjar l'habitatge:. per aconseguir vistes
. per deixar terreny lliure i minimitzar l'impacte
. per evitar construir soterranis per cotxes
. per evitar el problema del nivell freàtic, humitats...
Definició de tres tipus:
. tipus INDÚSTRIA (façana opaca, llum zenital, vistes a l'interior, patis, palaus c/Montcada)
. tipus ELEVAT (superposició de dos estructures neutres, creació d'espai de pas inferior)
. tipus AGRARI (busca vistes, intercala hivernacles, minimitza impacte)
Variacions:
. desplaçament dels habitacles
. processos de densificació o d'esponjament
. terrasses superiors
.
.
.
Etiquetes de comentaris:
Master Thesis
habere, habitar, habitacle
"Catalan architecture has always been characterized by its pragmatic, non-speculative attitude towards projects. It has tended to solve the particular problems posed in each case without resorting to a priori formulations that were not of a formal order, and has mistrusted theoretical statements that were more or less understood as a limitation of its possibilities of action. This fact has endowed it with a certain flexibility to adapt itself to a diverse, disordered situation with some very restrictive socioeconomic conditions. But it has also rendered itself unfit for making propositions that were not connected to specific conditions and thus have a role with more initiative within the dynamics of society. Consequently, this pragmatic attitude, devoid of debate, has produced in the last few years an architecture more interested in choosing finishings than in making proposals that significantly affect society and force the routine of assignments and programs that it offers. In this sense, the architecture of Alfons Soldevila and Josep Ignasi Llorens is quite exceptional and out of the mainstream...these experimental dwellings or prototypes insistently rise fundamental architectural questions with the intention of redefining the inhabitable space to adjust it to current production means and to social necessities of contemporary life. Aspects such as the type of user, the evolution of family units throughout time or changing ways of life, are found at the very core of these prototypes, which adapt themselves to these requirements to be able to answer them: permitting changes in their spatial configuration, growing or diminishing according to the necessities of its occupants or, simply, allowing its self-construction.""..housing is, at present, a neglected subject. Witness the case of Catalonia: since the new democratic public administrations have become the main clients for architects, experimental domestic architecture has been reduced to an interstitial role, often limited to suburban single-family houses without a significant presence in the market of collective dwellings..."
"The proposals of Soldevila and Llorens pretend instead to requalify the space of the human dwelling...One of the main characteristics...a container that has an elemental parallelepipedical shape but reproduces the original protection of the cave: a frontal opening and an enclosed rear...A protection that has to be understood not only from a functional point of view but, above all, in its deep psychological sense. This necessity to create a perfectly controllable environment, so different from the maximum exposure of the Farnsworth House..."
from the book "Habitatges experimentals 1971-1994 A.Soldevila-J.I.Llorens, arq." by Enirc Massip i Bosch
Etiquetes de comentaris:
References
Deixem enrera els....
regals de Nadal ****treballs de Construcció VI
treballs d' Estructures III
sol·licituds
................................................................................................
tornem a treballar, a projectar i a disfrutar sobretot, disfrutar
"y si bien el éxito no es la base de la felicidad, ésta sí es la base de cualquier éxito..."
per Ron van der Ende
et altri
Soldevila
"el punt B pot trobar-se 1500 km més enllà, a la plaça del Vaticà per exemple"
Etiquetes de comentaris:
References
B .
to B or not to B: that is the question.
Does a bridge leads always somewhere?
If it starts in point A, what is point B?
What is considered a point and what not?
Is a point a Destination?
Is it a building?
Looking for point B and its meaning.
En la geometría del espacio un plano lo podemos definir de cuatro formas diferentes:
Does a bridge leads always somewhere?
If it starts in point A, what is point B?
What is considered a point and what not?
Is a point a Destination?
Is it a building?
Looking for point B and its meaning.
En la geometría del espacio un plano lo podemos definir de cuatro formas diferentes:
a) Mediante dos rectas que se cortan.
b) Mediante tres puntos no alineados.
c) Mediante una recta y un punto que no se pertenezcan.
Sobre la definición de plano.
Etiquetes de comentaris:
References
details & germs
"...Many of the studios ... were organized to design a germ of fitting- to turn the studio upside down and run it backwards. So studios did not move from master plan to detail, but rather began with detail and moved to multiple scenarios for the propagation of the detail. If it had been drama school, it would have been not a master class in the recitation of Hamlet's soliloquy, but rather a class in building reactive skills necessary for improvisation." K.Easterling
Etiquetes de comentaris:
References
Lliçó 04
Algunes notes sobre la infraestrucutra de la plana de Barcelona per Manel de Solà Morales:
"...els camins es posaran en relació amb la topografia, sobretot en relació amb l'element "aigua", entesa aquesta en un doble sentit: l'aigua "menuda", la dels torrents, i la dels dos grans rius, el Besós i el Llobregat..."pàg.231
"...aquests camins hauran de travessar una plana que,... a una escala més precisa té l'estructura dels torrents...De l'estrucutra de la propietat, les rieres definiexen naturlament les particions i també fins els mateixos camins menors. De fet, una riera era a la vegada un camí, quan la major part de l'any era eixuta i, per tant, ja fos a les seves voreres o sobre la mateixa llera central, és per on se circulava entre els camps i les finques. Aquesta estructura de rieres és, doncs, també una estrctura de camins imprecisa, menor i incòmoda, però bàsica..."pàg.233
"...efectiament sobre el parímetre de la muralla hi ha una multitud de camins i de rieres que hi arriben, barrejats amb elements d'agricultura i de topografia..." pàg.235
"...fins a començaments del XIX, els camins no adquiriran una estructura constructiva més sòlida i una traça definitiva...amb llits de grava...amb un terraplenat fi...elevats, d'uns tres metres sobre el nivell natural de les terres, per tal d'escopir les aigües, plantats d'arbres alineats per consolidar la caixa del terraplè...serà llavors també quan, sobre aquests camins, es començarà a situar l'edificació..."pàg.241
"...els camins es van voler projectar, no només amb un bon suport d'enginyeria, sinò coberts també de paradors, de glorietes i de llocs de repòs; com si la circulació sobre el terreny fos ocasió per gaudir del paisatge i dominar-lo..."pàg, 247
"El valor estructural de les carreteres ha estat doble: com a generador de nous assentaments i de façanes urbanes..." pàg.249
extret del llibre "Deu lliçons sobre Barcelona"
"...els camins es posaran en relació amb la topografia, sobretot en relació amb l'element "aigua", entesa aquesta en un doble sentit: l'aigua "menuda", la dels torrents, i la dels dos grans rius, el Besós i el Llobregat..."pàg.231
"...aquests camins hauran de travessar una plana que,... a una escala més precisa té l'estructura dels torrents...De l'estrucutra de la propietat, les rieres definiexen naturlament les particions i també fins els mateixos camins menors. De fet, una riera era a la vegada un camí, quan la major part de l'any era eixuta i, per tant, ja fos a les seves voreres o sobre la mateixa llera central, és per on se circulava entre els camps i les finques. Aquesta estructura de rieres és, doncs, també una estrctura de camins imprecisa, menor i incòmoda, però bàsica..."pàg.233
"...efectiament sobre el parímetre de la muralla hi ha una multitud de camins i de rieres que hi arriben, barrejats amb elements d'agricultura i de topografia..." pàg.235
"...fins a començaments del XIX, els camins no adquiriran una estructura constructiva més sòlida i una traça definitiva...amb llits de grava...amb un terraplenat fi...elevats, d'uns tres metres sobre el nivell natural de les terres, per tal d'escopir les aigües, plantats d'arbres alineats per consolidar la caixa del terraplè...serà llavors també quan, sobre aquests camins, es començarà a situar l'edificació..."pàg.241
"...els camins es van voler projectar, no només amb un bon suport d'enginyeria, sinò coberts també de paradors, de glorietes i de llocs de repòs; com si la circulació sobre el terreny fos ocasió per gaudir del paisatge i dominar-lo..."pàg, 247
"El valor estructural de les carreteres ha estat doble: com a generador de nous assentaments i de façanes urbanes..." pàg.249
extret del llibre "Deu lliçons sobre Barcelona"
Etiquetes de comentaris:
References
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
