Faltan persianitas, pasarelitas, barandillitas, cortinitas...
Zoom in
Faltan persianitas, pasarelitas, barandillitas, cortinitas...
Etiquetes de comentaris:
Master Thesis
Zoom Out
Línies paral·leles al mar ::: infraestructures paral·leles
Etiquetes de comentaris:
Master Thesis
[Timeless]*
Time is an element of the universe to which everyone is bound. As time unfolds we are only to be left at the hands of change. However, it is who we are, our identity, our culture that triumphs over time. As we stand on the shoulders of giants, our contribution to the evolution of society may seem insignificant, but it is the timeless of this moment that will be our drop in the ocean.
http://www.lsetimeless.co.uk/
[Una pausa d'esperança infinita]
http://www.lsetimeless.co.uk/
[Una pausa d'esperança infinita]
habitatge suspès:
Cal penjar l'habitatge:. per aconseguir vistes
. per deixar terreny lliure i minimitzar l'impacte
. per evitar construir soterranis per cotxes
. per evitar el problema del nivell freàtic, humitats...
Definició de tres tipus:
. tipus INDÚSTRIA (façana opaca, llum zenital, vistes a l'interior, patis, palaus c/Montcada)
. tipus ELEVAT (superposició de dos estructures neutres, creació d'espai de pas inferior)
. tipus AGRARI (busca vistes, intercala hivernacles, minimitza impacte)
Variacions:
. desplaçament dels habitacles
. processos de densificació o d'esponjament
. terrasses superiors
.
.
.
Etiquetes de comentaris:
Master Thesis
habere, habitar, habitacle
"Catalan architecture has always been characterized by its pragmatic, non-speculative attitude towards projects. It has tended to solve the particular problems posed in each case without resorting to a priori formulations that were not of a formal order, and has mistrusted theoretical statements that were more or less understood as a limitation of its possibilities of action. This fact has endowed it with a certain flexibility to adapt itself to a diverse, disordered situation with some very restrictive socioeconomic conditions. But it has also rendered itself unfit for making propositions that were not connected to specific conditions and thus have a role with more initiative within the dynamics of society. Consequently, this pragmatic attitude, devoid of debate, has produced in the last few years an architecture more interested in choosing finishings than in making proposals that significantly affect society and force the routine of assignments and programs that it offers. In this sense, the architecture of Alfons Soldevila and Josep Ignasi Llorens is quite exceptional and out of the mainstream...these experimental dwellings or prototypes insistently rise fundamental architectural questions with the intention of redefining the inhabitable space to adjust it to current production means and to social necessities of contemporary life. Aspects such as the type of user, the evolution of family units throughout time or changing ways of life, are found at the very core of these prototypes, which adapt themselves to these requirements to be able to answer them: permitting changes in their spatial configuration, growing or diminishing according to the necessities of its occupants or, simply, allowing its self-construction.""..housing is, at present, a neglected subject. Witness the case of Catalonia: since the new democratic public administrations have become the main clients for architects, experimental domestic architecture has been reduced to an interstitial role, often limited to suburban single-family houses without a significant presence in the market of collective dwellings..."
"The proposals of Soldevila and Llorens pretend instead to requalify the space of the human dwelling...One of the main characteristics...a container that has an elemental parallelepipedical shape but reproduces the original protection of the cave: a frontal opening and an enclosed rear...A protection that has to be understood not only from a functional point of view but, above all, in its deep psychological sense. This necessity to create a perfectly controllable environment, so different from the maximum exposure of the Farnsworth House..."
from the book "Habitatges experimentals 1971-1994 A.Soldevila-J.I.Llorens, arq." by Enirc Massip i Bosch
Etiquetes de comentaris:
References
Deixem enrera els....
regals de Nadal ****treballs de Construcció VI
treballs d' Estructures III
sol·licituds
................................................................................................
tornem a treballar, a projectar i a disfrutar sobretot, disfrutar
"y si bien el éxito no es la base de la felicidad, ésta sí es la base de cualquier éxito..."
per Ron van der Ende
et altri
Soldevila
"el punt B pot trobar-se 1500 km més enllà, a la plaça del Vaticà per exemple"
Etiquetes de comentaris:
References
B .
to B or not to B: that is the question.
Does a bridge leads always somewhere?
If it starts in point A, what is point B?
What is considered a point and what not?
Is a point a Destination?
Is it a building?
Looking for point B and its meaning.
En la geometría del espacio un plano lo podemos definir de cuatro formas diferentes:
Does a bridge leads always somewhere?
If it starts in point A, what is point B?
What is considered a point and what not?
Is a point a Destination?
Is it a building?
Looking for point B and its meaning.
En la geometría del espacio un plano lo podemos definir de cuatro formas diferentes:
a) Mediante dos rectas que se cortan.
b) Mediante tres puntos no alineados.
c) Mediante una recta y un punto que no se pertenezcan.
Sobre la definición de plano.
Etiquetes de comentaris:
References
details & germs
"...Many of the studios ... were organized to design a germ of fitting- to turn the studio upside down and run it backwards. So studios did not move from master plan to detail, but rather began with detail and moved to multiple scenarios for the propagation of the detail. If it had been drama school, it would have been not a master class in the recitation of Hamlet's soliloquy, but rather a class in building reactive skills necessary for improvisation." K.Easterling
Etiquetes de comentaris:
References
Lliçó 04
Algunes notes sobre la infraestrucutra de la plana de Barcelona per Manel de Solà Morales:
"...els camins es posaran en relació amb la topografia, sobretot en relació amb l'element "aigua", entesa aquesta en un doble sentit: l'aigua "menuda", la dels torrents, i la dels dos grans rius, el Besós i el Llobregat..."pàg.231
"...aquests camins hauran de travessar una plana que,... a una escala més precisa té l'estructura dels torrents...De l'estrucutra de la propietat, les rieres definiexen naturlament les particions i també fins els mateixos camins menors. De fet, una riera era a la vegada un camí, quan la major part de l'any era eixuta i, per tant, ja fos a les seves voreres o sobre la mateixa llera central, és per on se circulava entre els camps i les finques. Aquesta estructura de rieres és, doncs, també una estrctura de camins imprecisa, menor i incòmoda, però bàsica..."pàg.233
"...efectiament sobre el parímetre de la muralla hi ha una multitud de camins i de rieres que hi arriben, barrejats amb elements d'agricultura i de topografia..." pàg.235
"...fins a començaments del XIX, els camins no adquiriran una estructura constructiva més sòlida i una traça definitiva...amb llits de grava...amb un terraplenat fi...elevats, d'uns tres metres sobre el nivell natural de les terres, per tal d'escopir les aigües, plantats d'arbres alineats per consolidar la caixa del terraplè...serà llavors també quan, sobre aquests camins, es començarà a situar l'edificació..."pàg.241
"...els camins es van voler projectar, no només amb un bon suport d'enginyeria, sinò coberts també de paradors, de glorietes i de llocs de repòs; com si la circulació sobre el terreny fos ocasió per gaudir del paisatge i dominar-lo..."pàg, 247
"El valor estructural de les carreteres ha estat doble: com a generador de nous assentaments i de façanes urbanes..." pàg.249
extret del llibre "Deu lliçons sobre Barcelona"
"...els camins es posaran en relació amb la topografia, sobretot en relació amb l'element "aigua", entesa aquesta en un doble sentit: l'aigua "menuda", la dels torrents, i la dels dos grans rius, el Besós i el Llobregat..."pàg.231
"...aquests camins hauran de travessar una plana que,... a una escala més precisa té l'estructura dels torrents...De l'estrucutra de la propietat, les rieres definiexen naturlament les particions i també fins els mateixos camins menors. De fet, una riera era a la vegada un camí, quan la major part de l'any era eixuta i, per tant, ja fos a les seves voreres o sobre la mateixa llera central, és per on se circulava entre els camps i les finques. Aquesta estructura de rieres és, doncs, també una estrctura de camins imprecisa, menor i incòmoda, però bàsica..."pàg.233
"...efectiament sobre el parímetre de la muralla hi ha una multitud de camins i de rieres que hi arriben, barrejats amb elements d'agricultura i de topografia..." pàg.235
"...fins a començaments del XIX, els camins no adquiriran una estructura constructiva més sòlida i una traça definitiva...amb llits de grava...amb un terraplenat fi...elevats, d'uns tres metres sobre el nivell natural de les terres, per tal d'escopir les aigües, plantats d'arbres alineats per consolidar la caixa del terraplè...serà llavors també quan, sobre aquests camins, es començarà a situar l'edificació..."pàg.241
"...els camins es van voler projectar, no només amb un bon suport d'enginyeria, sinò coberts també de paradors, de glorietes i de llocs de repòs; com si la circulació sobre el terreny fos ocasió per gaudir del paisatge i dominar-lo..."pàg, 247
"El valor estructural de les carreteres ha estat doble: com a generador de nous assentaments i de façanes urbanes..." pàg.249
extret del llibre "Deu lliçons sobre Barcelona"
Etiquetes de comentaris:
References
terrain vage
'...Son lugares aparentemente olvidados donde parecen predominar la memoria del pasado sobre el presente. Son lugares obsoletos en los que sólo ciertos valores residuales parecen mantenerse a pesar de su completa desafección de la actividad de la ciudad. Son, en definitiva, lugares externos, extraños, que quedan fuera de los circuitos, de las estructuras productivas. Desde un punto de vista económico, àreas industriales, estaciones de ferrocarril, puertos, àreas residenciales, inseguras, lugares contaminados, se han convertido en áreas de las que puede decirso que la ciudad ya no se encuentra allí.
Son sus bordes faltos de una incorporación eficaz, son islas interiores vaciadas de actividad, son olvidos y resots que permanecen fuera de la dinámica urbana. Convirtiéndose en áreas simplemente des-habitadas, in-seguras, im-productivas. En deifinitiva, lugares extraños el sistema urbano, exteriores mentales en el interior físico de la ciudad que aparecen como contraimagen de la misma, tanto en el sentido de su crítica com en el sentido de su posible alternativa...." Ignasi de Solà-Morales
Son sus bordes faltos de una incorporación eficaz, son islas interiores vaciadas de actividad, son olvidos y resots que permanecen fuera de la dinámica urbana. Convirtiéndose en áreas simplemente des-habitadas, in-seguras, im-productivas. En deifinitiva, lugares extraños el sistema urbano, exteriores mentales en el interior físico de la ciudad que aparecen como contraimagen de la misma, tanto en el sentido de su crítica com en el sentido de su posible alternativa...." Ignasi de Solà-Morales
Etiquetes de comentaris:
References
mini HIVERNACLES
m. [AGA] [LC] Construcció amb coberta i parets, on es conreen plantes en les condicions més favorables perquè es facin. La temperatura i la humitat són regulables, el sostre és fet generalment amb material plàstic transparent, a fi d'aprofitar al màxim la radiació solar, i la secció més llarga de la construcció és orientada cap al sud.
Etiquetes de comentaris:
Master Thesis
Tercert paisaje a tercer mundo
'Si dejamos de mirar el paisaje como si fuese el objeto de una industria podremos descubrir de repente una gran cantidad de espacios indecisos, desprovistos de función, a los que resulta difícil darles un nombre. Este conjunto no pertenece ni al dominio de la sombra ni al de la luz. Está situado en sus márgenes: en las orillas de los bosques, a lo largo de las carreteras y de los ríos, en los rincones más olvidados de la cultura, allí donde las máquinas no pueden llegar. Cubre superficies de dimensiones modestas, tan dispersas como las esquinas perdidas de un prado. Son unitarios y vastos como las turberas, las landas y ciertos terrenos yermos surgidos de un desprendimiento reciente'. Gilles Clément
Etiquetes de comentaris:
References
deixalles, prostitutes amb parasol, ciment i pudor
el Cabis m'explicava que aquesta zona, situada al bell mig del Parc Agrari del Llobregat, és una de les àrees més degradades de Barcelona: prostitutes, camions de BCNeta i cotxes vells. A prop hi ha un espai de dipòsit de sorra que s'utilitza per fer ciment. O sigui que jo diria que aquí hi ha tots els ingredients per a fer una sopa de pudors, deixalles, prostitutes, ciment i para sols per a les dames.
Etiquetes de comentaris:
Master Thesis
Reciprocities
Olympic Sculpture Park (Weiss Manfredi)
Ford Rouge (McDonnough, DIRT, Nelson Byrd Wolz)
http://www.mcdonoughpartners.com/projects/fordrouge/default.asp?ProjID=fordrouge
Biennal Europea de Paisatge. Amèrica del Nord: Territori convidat.
Ford Rouge (McDonnough, DIRT, Nelson Byrd Wolz)
http://www.mcdonoughpartners.com/projects/fordrouge/default.asp?ProjID=fordrouge
Biennal Europea de Paisatge. Amèrica del Nord: Territori convidat.
Etiquetes de comentaris:
References
Olympic Sculpture Park (Weiss Manfredi)
Ford Rouge (McDonnough, DIRT, Nelson Byrd Wolz)
Biennal Europes de Paisatge. Amèrica del Nord: Territori convidat
Ford Rouge (McDonnough, DIRT, Nelson Byrd Wolz)
Biennal Europes de Paisatge. Amèrica del Nord: Territori convidat
Etiquetes de comentaris:
References
Pensava en l'agricultura i en com podem interpretar-la avui en dia. Fins a quin punt és propera, fins a quin punt és ja un oblit dins la ciutat.
I aquesta agricultura, tan perjudicial per a altres mons, no podria convertir-se en un fenòmen 100% local? Evadir el grans mercats? Evadir la metrópolis?
Pensava en què és un parc Agrari?
Pensava en la velocitat, els cotxes, les assimetries, la topografia, el nusos, les barreres, els ritmes, freqüències.
Pensava en sortir a passejar pels camps i els camins i arribar a l'aeroport. Caminar fins al mar o veure la vista des d'algun cim.
Pensava en alguna cosa concreta per solucionar algun problema concret.
Quins problemes hi ha als límits?
Perquè el límit és sempre un probema? Allà on xoquen dos ecosistemes, zona d'estress biològic.
Com tractar un límit situan-te fóra del límit?
Pensava en passarel·les construides, en programes educatius, en noves relacions amb l'agricultura, en estructures lineals de mar a muntanya.
protegir el Parc, creant un infraestrucutra que ho concentri tot, allò pels pagesos i allò per les ciutats, passejos, vistes, aire, aigua, vent, rampes, bicicletes, habitatge, centres agraris....
Pas nº 1: saber quin és el pas nº1
I aquesta agricultura, tan perjudicial per a altres mons, no podria convertir-se en un fenòmen 100% local? Evadir el grans mercats? Evadir la metrópolis?
Pensava en què és un parc Agrari?
Pensava en la velocitat, els cotxes, les assimetries, la topografia, el nusos, les barreres, els ritmes, freqüències.
Pensava en sortir a passejar pels camps i els camins i arribar a l'aeroport. Caminar fins al mar o veure la vista des d'algun cim.
Pensava en alguna cosa concreta per solucionar algun problema concret.
Quins problemes hi ha als límits?
Perquè el límit és sempre un probema? Allà on xoquen dos ecosistemes, zona d'estress biològic.
Com tractar un límit situan-te fóra del límit?
Pensava en passarel·les construides, en programes educatius, en noves relacions amb l'agricultura, en estructures lineals de mar a muntanya.
protegir el Parc, creant un infraestrucutra que ho concentri tot, allò pels pagesos i allò per les ciutats, passejos, vistes, aire, aigua, vent, rampes, bicicletes, habitatge, centres agraris....
Pas nº 1: saber quin és el pas nº1
Etiquetes de comentaris:
Master Thesis
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
